Caminant camins de plàstic

El títol d’esta cançò d’Antònia Font em ve al cap l’endemà de la nit de Sant Joan. Màgica, encantadora, misteriosa i fascinadora. La nit de les bruixes, la que en la cultura popular i a desgrat del 21 de juny, s’ha guanyat el títol de ser la més curta de l’any. Encara com. Perquè si se celebrara de la mateixa manera la nit del 21 de desembre, la més llarga, les nostres platges acabarien sepultades per sempre més pel fem que, amb unes hores més d’activitat humana, passaria de formar una extensa capa plàstica a convertir-se en muntanyes de material polimèric. Serralades que rebrien, any rere any, la visita dels escaladors més experts, els quals, amb l’indispensable assistència d’oxigen, intentarien fer cim i, així, poder admirar les meravelloses eixides de sol que ens regala el nostre litoral.

Costa tan poc arreplegar les deixalles que podem produir durant una sola nit, que m’he acabat de convéncer. Ja feia anys que m’ho rondinava: no és qüestió de l’atzar ni de la deixadesa de la gent. Ni tan sols de l’oblit. Havia d’estar ben estudiat. De fet, estic seguríssim, ho està. La primera vegada que vaig experimentar l’estat de les platges a l’endemà de la revetlla de Sant Joan, vaig pensar que érem tots uns maleducats, que no teníem consciència i que la causa de la nostra ignorància era el “mesinfotisme” generalitzat que mostrem respecte del nostre entorn. Era jove i impulsiu i estava convençut que, l’evolució de la societat, commutaria la nostra inexplicable indiferència per un amor incondicional cap al medi ambient.
El pas del temps i un estudi detallat de la situació ha acabat exposant-me la realitat. Les platges són els emplaçaments turístics per excel·lència en estiu, però, què passa a l’hivern? D’això es tracta, de regenerar la nostra economia a través d’una barreja difícil de superar: mar i muntanya. Per què hem d’escollir? El potencial d’esta idea és inigualable. Una vegada els muntons de fem s’hagen elevat fins a formar el grup de vuit mils més extens del planeta, per davant de l’Himàlaia, les possibilitats seran múltiples i interesantíssimes:
  1. Caldran multitud de sherpes per tal de guiar els alpinistes pels escarpats vessants dels nous accidents geogràfics.
  2. Es faran túnels per donar accés a la platja durant l’estiu. Donarem feina doncs a milers de ciutadans i, a més a més, rellançarem el món de la construcció, que tan bons resultats ens ha donat estos anys passats.
  3. Haurem de millorar les infraestructures per poder absorbir el gran augment de visitants. Així doncs, una vegada perfilades les muntanyes, no ens haurem de preocupar per l’excés de residus, ja que podrem utilitzar-los per construir aeroports en illes exemptes. Si ho fan els japonesos, per què no podem fer-ho nosaltres?
  4. Fem a la platja
    Imatge extreta del periòdic Levante-EMV

  5. Per descomptat, al voltant d’esta idea, creixeran i creixeran els negocis de restauració i els ressorts, que, al mateix temps, produiran més deixalles per poder mantenir les noves serralades.
  6. Podrem utilitzar els milions de pneumàtics vells que estan fent niu en molts magatzems per tal de donar estabilitat als talussos plàstics. A més, si els cremem, ajudaran a espantar les gavines que molestarien els turistes en acudir a picar entre les restes i crearem una extensa capa contaminant que farà de para-sol durant els dies més calorosos de l’estiu.
  7. Finalment, atraurem grans inversos estrangers, que colgaran els seus diners entre bosses i més bosses de plàstic, transformant-los en casinos, pistes d’esquí i hotels de luxe que proveiran de feina la meitat dels espanyols. Pel que fa a l’altra meitat ja en tenen prou amb els túnels, aeroports i altres qüestions de gran importància social.
Per això cada any que passa augmenta la quantitat d’escombraries i els nostres polítics ho tenen molt clar. Deixeu de netejar les nostres platges, l’objectiu es donar feina i moure l’economia. Ja està bé d’amor al medi ambient i a l’entorn, d’educar la societat en uns principis ètics i sostenibles. Per l’amor de Déu, que no s’heu adonat encara? Preparem l’alumnat pels desafiaments que vénen, per continuar tirant merda i encaixar de la millor manera dins la societat. Volem o no volem canviar l’educació? Si amb el tema de la ronya som uns experts mundials. Si som uns onanistes de la porqueria, uns autèntics savis. Si consentim que ens furten, que ens enganyen i que es burlen de nosaltres. Si ens cau la bava veient com el Ministre de l’Interior, senyor Fernández Díaz, fa l’impossible per conservar el que els queda d’Imperi i li ho paguem amb un sac de vots perquè ens ompli d’orgull i satisfacció. Si expliquem, atemorits, que als valencians ens agraden molt les falles i que ens fa por que ens lleven les processons.
Jo en vull una altra d’educació. Per això, hui, dies després de les eleccions, renegue del meu País Valencià maleducat i ple de mediocritat. La resta, si voleu, camineu camins de plàstic. Experiència i capacitat, en tenim per donar i vendre.

Imatge portada: Birgit Speulman via Foter.com / CC BY-NC-SA

Deixa un comentari