Contactes

Quina novetat. “Ara a qui coneixes i les teues habilitats són els dos punts més importants per trobar feina. S’han acabat els temps en els quals la formació acadèmica era imprescindible si volíem trobar treball”. Quin descobriment! No entenc per què la NASA, en lloc de cremar milions i milions de dólars tot intentant trobar vida intel·ligent, no s’ha dedicat a buscar móns habitats per contactes. De fet, si trobàrem habitants realment espavilats i enginyosos, no crec que tingueren massa interés a solucionar-nos la papereta, però si trobàrem un planeta desconegut habitat per contactes i n’importàrem la meitat, en un tres i no res acabàvem amb el problema de l’atur.

Estic absolutament convençut de la gran importància que tenen les habilitats socials. I tan segur n’estic com que si haguera nascut a un fantàstic món de contactes, molt probablement m’haguera convertit en el primer ermità d’aquella societat. Trobar feina, no en trobaria, però potser podria seguir les passes de Ramon Llull. Quina il·lusió! Vida contemplativa en alguna Randa galàctica per després tornar a adoctrinar Contactelàndia dels beneficis de la religió de l’esforç i de les satisfaccions d’aconseguir coses per mèrit propi. La qüestió és que ens han tornat a enganyar. Les afirmacions entre cometes del paràgraf anterior, que he llegit en un dels molts articles sobre el món laboral que podem trobar a la xarxa, estan de moda i pareixen descobrir-nos alguna cosa nova, però la realitat és que sempre ha sigut així.
Està ben clar que amb les circumstàncies que vivim i la tendència evolutiva de la nostra societat, les intel·ligències interpersonal i intrapersonal cada vegada prendran un paper més important, però, excessives vegades, aquestes capacitats es confonen amb la gràcia d’haver estat engendrat per la flor i nata de la col·lectivitat. Açò explicaria ben a les clares el motiu pel qual, estadísticament, els fills de l’elit aconsegueixen els millors treballs. I també explicaria el fet que participar en activitats relacionades amb l’elit i oferir experiències i activitats que encaixen amb la definició de l’èxit de les classes altes, et facilita l’accés a un lloc de feina. Anys enrere, en l’època dels meus pares, tenir formació acadèmica t’assegurava tenir treball. Evident. Tan evident com que qui estudiava solia pertànyer a les classes acomodades. La resta de famílies ja tenien sort si després d’esforços titànics aconseguien reunir suficients diners per facilitar els estudis a algun dels germans o germanes de la casa. Tenir títol universitari representava una fita tan grandiosa com complicada i, així, no hi havia cap problema que algun membre del poble ras, de tant en tant, arribara a aconseguir-ho.

Contactes
Alvy via Foter.com / CC BY

Amb el pas del temps, les coses han canviat i ja fa anys que gran part de la població tenim la possibilitat d’accedir als estudis superiors. Molts hem pogut cursar alguna carrera i aconseguir títols universitaris. La societat evoluciona, el poble ras progressa. Tenim accés a allò que no fa tant de temps, quaranta o cinquanta anys, gaudien tan sols els rics… O això ens fan pensar. Que el nostre nivell de vida és millor que el dels nostres iaios és indiscutible, però que les posicions de privilegi continuen essent per als mateixos també ho és. Abans, com que tan sols estudiaven ells, era necessari tenir formació i ara, com que estudiem tots, és necessari tenir contactes. I com més exquisits siguen, millor.
Que les universitats es convertisquen en llocs per a fer contactes em sembla ridícul. Com ja he comentat en altres articles, l’escola, els centres de secundària i les universitats no haurien d’estar per a servir la vida real, sinó que han de valdre per transformar la realitat injusta que vivim, per aconseguir una vertadera igualtat. En definitiva, una societat millor. El caire laboral que estan prenent gairebé tots els aspectes de l’experiència humana és desolador. Ens obsessionen amb el valor d’aconseguir contactes professionals, però el peix ja està venut. Mai no serà igual un enginyer del poble ras que un enginyer fill d’un conegut de coneguts. Mai no serà igual un títol guanyat amb esforç que un títol pagat per un conegut en una universitat privada plena de coneguts. Mai no serà igual el sou d’un treballador meritori que el sou d’un conegut en una empresa de coneguts. Amb tot, vull pensar que a la NASA accedeixen els millors i els que s’ho tenen merescut, ja que, si és així, potser seguiran buscant vida intel·ligent. Cas contrari, potser acaben trobant un forat negre ple de contactes.

Imatge portada: instragram.com/amirkuckovic via Foter.com / CC BY-NC-SA

Deixa un comentari