Convencions, comunicació i lectura

De convencions hi ha moltes. Considerables són, per exemple, la Convenció de Ginebra, la Convenció Europea de Drets Humans i la Convenció sobre els drets de l’infant. Hi ha d’altres de menys magnificència, com les convencions de negocis o les de còmics. Famoses, en tenim de demòcrates i de republicanes. De socials, milions. Arcaiques, actualitzades, primordials o banals. Totes elles, indiscutiblement, tenen un acompanyant inseparable, la comunicació, que pot ajudar a convertir en inqüestionables autèntiques xorrades, llevar importància a extrems que haurien de ser del tot innegociables i, inclús, fer naturals veritables aberracions. Goebbels, el ministre de propaganda nazi, ho sabia molt bé. I potser, si les seues divulgacions hagueren tingut faltes d’ortografia i una expressió dubtosa, no se n’haguera sortit. Perquè hi ha una convenció que en lloc de valdre’s de la comunicació, el que fa és amenaçar-la implacablement: la convenció ortogràfica.

La correcció del llenguatge és necessària per a una bona comunicació. L’ortografia sempre ha sigut un camp de batalla de discussió contínua. Ara, inclús, hi ha qui defén la no utilització de les regles ortogràfiques amb l’excusa que els receptors l’entenen igual. Per a mi és una qüestió de civisme. De la mateixa manera que qui deixa que el seu animal domèstic faça les seues necessitats al mig de la vorera i pensa que ja l’arreplegaran els encarregats de la neteja viària, qui escriu malament, pensa que ja es calfarà el cap el lector per entendre el que vol dir. Després, que el poble estiga brut és culpa de l’Ajuntament i, a més a més, escric malament i m’alegre de fer-ho, perquè els qui ho fan correctament, són uns prepotents.
L’ortografia i l’expressió en un escrit són respecte cap als altres. Valorem que el receptor ens entenga correctament i no donar-li importància és ser desconsiderat. Escriure malament i considerar-ho un tret característic del poble ras és una errada considerable. En l’actualitat, pràcticament tots les ciutadans i ciutadanes van o han anat a l’escola. No estem parlant de l’època dels nostres iaios o els nostres pares. I, en eixe cas, mereixen tot el respecte les persones que, encara que no han anat a escola o han sofert un sistema educatiu més que dubtós, pateixen per no saber escriure o per si ho fan malament. Històricament, hi ha classes socials on les faltes d’ortografia no són faltes de dignitat. Ara bé, una cosa no lleva l’altra i, actualment, voler diferenciar-se de certes classes socials perquè no ens expressem correctament, és una cosa tan ridícula com absurda. Qui no té cap interés a escriure bé, és un incívic.

Forges. Llegir i escriure

Un dels principals records de quan estava cursant els meus estudis d’Enginyer de Camins a la Universitat Politècnica de València, va ser el comentari que ens va fer un dels Catedràtics que ens donava classe, després d’un examen. L’home, va afirmar categòricament, amb la seguretat i l’aplom que requeria la situació, que un Enginyer de Camins, Canals i Ports no podia cometre ni una falta d’ortografia. Posteriorment, ens va amenaçar, de manera justíssima, amb un suspens, cas que als futurs exàmens detectara esta situació. Quina imatge donaria un Enginyer de Camins en el món laboral redactant de manera incorrecta? Ell sabia perfectament que una bona ortografia ens dóna la impressió que qui escriu és seriós i fiable. I també sabia perfectament que expressar-se correctament ens dóna seguretat i ens ajuda a deixar de banda ansietats i sentiments de malestar en segons quines situacions. Hem arribat a autèntics extrems quan, a les facultats de Filologia, el professorat està realment preocupat perquè els futurs filòlegs, els futurs científics lingüístics, fan una quantitat terrible de faltes d’ortografia als treballs i exàmens d’assignatures com Lingüística, Anàlisi de Textos o Literatura. Una situació que hauria de ser del tot intolerable.
Entendre i expressar-se de manera adient és indispensable. La base de qualsevol coneixement que vulguem adquirir o ensenyar. L’ortografia forma part de l’expressió escrita i, moltes vegades, quan veig la degradació a la qual està arribant, em ve a la ment la importància de la lectura. Com aconseguir que l’alumnat i que la societat en general millore la seua expressió escrita? Sense cap mena de dubte, llegint. Llegint molt. Moltíssim. Llegir textos escrits correctament ens ajuda a interioritzar estructures, lligams, expressions i paraules. Ens dóna agilitat mental i augmenta el nostre vocabulari. Convencions, comunicació i lectura. Llegim, comuniquem bé. Llegim i ens farem entendre. Llegim, entenem i podrem saber quines convencions són transcendentals i quines són insubstancials.

Imatge portada: federico novaro via Foter.com / CC BY-NC-SA

Deixa un comentari