I per què no gladiador?

Estava pensant, mentre llegia l’article Las diez asignaturas que debes conocer para aprobar la FP de tauromaquia, que una vegada ficats a anar cap enrere en lloc de cap endavant, podria proposar-li al Ministeri d’Educació un projecte per crear un títol de FP bàsica en Jocs Públics de l’Antic Imperi Romà. També formàvem part nosaltres de l’antiga Roma i, per tant, també podríem dir, rebuscant una mica, que era una típica afició espanyola. Si més no, de circs romans en tenim a moltes ciutats i reaprofitar-los seria una opció. Una vegada ficats, trobe que tindria més sentit.

Potser penseu que estic fent riota, però no tinc cap ànim burlesc. M’ho he pres ben seriosament. Per això, durant un temps, he estat confrontant les dues opcions per tal d’arribar a una conclusió inqüestionable. La comparativa entre una possible FP Bàsica en Tauromàquia i Activitats Auxiliars Ramaderes i una FP Bàsica en Jocs Públics de l’Antic Imperi Romà, deixa ben a les clares que aquesta última proporcionaria uns avantatges evidents:
  1. De gladiadors en farien falta molts més que no toreros. Tots sabem que és complicat que un torero patisca algun accident mortal mentre fa la seua tasca, però els gladiadors és una altra cosa. Crearíem molts més llocs de treball.
  2. Les pensions de jubilació es vorien afectades positivament. En treballar, generalment, durant un curt període de temps, els ingressos econòmics que rebria l’Administració per l’exercici professional dels gladiadors, serien molt menuts però, d’altra banda, les despeses en pensions baixarien notablement, ja que la major part d’ells no arribarien a vells. Pocs ingressos, però despeses nul·les: l’efecte és positiu. Podeu pensar que, en canvi, pujarien les despeses sanitàries pel que fa a les cures d’aquests treballadors, però amb el camí privatitzador que du la nostra sanitat, aquest tema l’arreglen amb un poc de whisky, fil d’empalomar i quatre imperdibles.
  3. Pel que fa a història i cultura, tot el que envolta l’antiga Roma ens obri unes possibilitats evidents. Com a resultat d’un important intercanvi entre diferents civilitzacions, és un punt de partida perfecte per a l’estudi de qualsevol de les altres matèries del currículum. No dubte dels interessos que puga tenir la cultura taurina, però en amplària i importància, no es poden comparar. En tot cas, pels antecedents que la tauromàquia tenia en l’Imperi Romà, podríem afegir alguna lliçó relacionada amb l’entreteniment addicional que pot oferir utilitzar urs en els combats de gladiadors o enviar-los en bandada als cristians per tal d’executar-los públicament en època de persecució.
  4. Gladiador
    Johnson Cameraface / Foter / CC BY-NC-SA

  5. Pel que fa a l’eixida professional, en lloc de toreros, picadors, banderillers, areners, mossos d’espases o mossos de cavalls, podríem tindre lanistes, aurigues, samnites, secutors, hoplomacs, retiaris o tracis. De cuidadors d’animals, en els dos casos en fan falta, però a l’FP Bàsica en Jocs Públics de l’Antic Imperi Romà, tindríem, a més de bous i cavalls, diferents classes de grans felins, elefants, serps, hipopòtams, óssos o rinoceronts. Tenint en compte açò, farien falta molts més operaris pel que fa al manteniment i neteja de les instal·lacions i, a més a més, podríem tenir una legió de restauradors i obrers treballant en la restauració de totes les antigues edificacions romanes que hi ha escampades a tot el territori dedicades a aquest àmbit. I si tenim expectatives més altes, la possibilitat de ser president de la correguda o assistir a l’espectacle com a càrrec d’autoritat política està molt bé, però poder acudir com a César o Emperador seria incomparable, colossal i grandiós.
  6. Mentre que a les corregudes de bous, la transmissió del valor de la igualtat és més que dubtós, a les lluites de gladiadors és absolutament palpable. Si més no, es lluita contra iguals i si la brega és amb animals, generalment no dus espasa. Trobe que aquest punt és primordial, ja que ajudaria a erradicar la parcialitat i l’amiguisme que tan empeltrits estan en la nostra societat: avantatges cap, si vols salvar la vida, t’ho hauràs de treballar. A més a més, una vegada ens fiquem amb corrupcions o altres abusos, i tornant al punt anterior, millor que et col·loquen d’Emperador, que no de Ministre de Cultura.
Com a conclusió, trobe que al Ministeri d’Educació s’han tornat a equivocar i, com tantes i tantes vegades han deixat la casa per agranar. Si l’objectiu és retrocedir educativament parlant i utilitzar recursos en proposicions retrògrades, ho hagueren pogut fer molt millor. I si el que he argumentat no els fa el pes, queden altres camins típicament espanyols. Podríem provar amb una FP Bàsica en la Santa Inquisició i la supressió d’heretgies o amb un Cicle Superior en Descobridors de Nous Móns: del descobriment d’Amèrica ja han passat uns quants anys i, potser, ens ajude a introduir-nos plenament en la carrera espacial.

Imatge portada: Kurtz111 / Foter / CC BY-NC-SA

Deixa un comentari