La unidireccionalitat de l’educació

M’agradaria en aquest article que llegíreu unes poques definicions, extretes del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. És realment curiós com d’una mateixa descripció, es trauen conclusions úniques, deixant de banda una evident bidireccionalitat. L’educació hauria de ser un camí de dos sentits. Donar i prendre, explicar i escoltar, aprendre i ensenyar, sentir-te valorat i posicionar-te en el lloc de l’altre. I entendre. Pots, simplement, memoritzar, o pots entendre. T’ho creus o ho dedueixes. L’educació unidireccional és cínica i el cinisme, paradoxalment, quasi sempre acaba sent bidireccional.
  • Extrem: Que està a l’últim grau, a un alt grau. L’extrema dreta, l’extrema esquerra, de la Cambra de Diputats. No sentim ni l’extrem fred ni l’extrema calor. Vergonya, misèria, extrema. Remeis extrems. Recórrer a mitjans extrems.

    Punt o moment extrem. Portar les coses a l’extrem, a l’últim extrem. Ha arribat fins a l’extrem de negar-ho, d’abandonar els seus fills.

  • Integrisme: Tendència doctrinal i pràctica, de signe agressiu i intransigent, que defensa fórmules i creences de caràcter religiós o politicosocial no susceptibles d’evolució.
  • Víctima: Persona sacrificada a l’odi, a la venjança d’algú, que algú fa patir. Les víctimes del tribunal revolucionari. El pobre home ha estat la víctima dels seus fills.
  • Radical: Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes. Reformes radicals. Política radical. El partit radical.

    Partidari de la política radical.

  • Terrorisme: Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.
  • Conflicte: Contesa, lluita. Durant el conflicte de les dues hosts.

    Contesa prolongada. El conflicte grecoturc.

  • Atemptat: Temptativa criminal contra algú, acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa. L’atemptat contra el rei. Un atemptat contra la vida d’algú. Un atemptat contra la república, contra la religió, contra la llei.
  • Intimidar: Fer agafar por (a algú).
  • Error: Acció d’allunyar-se del ver, del just. Cometre un error. Caure en un error. Esmenar un error. Adonar-se algú del seu error. Treure algú del seu error. Fer veure a algú el seu error.

    Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat. Error de judici, de concepte, de llengua. Els errors dels sectaris. Els errors de la joventut.

Unidireccionalitat
Photo credit: Zoriah / Foter.com / CC BY-NC

Aquests mots els podem llegir i escoltar de manera quotidiana en qualsevol mitjà de comunicació, però sempre aplicats a la resta. Als qui no som nosaltres. Són mots unidireccionals, llençats sempre amb la mateixa orientació. Obviem que, de la mateixa manera que els projectem cap als altres, bé poden ells projectar-los cap a nosaltres. Si agafàrem un xiquet qualsevol, sense cap mena de predisposició i sense cap veritat absoluta implantada al seu pensament, podria aplicar perfectament tots els conceptes anteriors als francesos, després de la seua intervenció militar a Síria com a repressió pels tristos atemptats recents a París. I l’ofensa que suposaria cap al món occidental, cap al nostre estatus, seria terrible. El convertiríem automàticament en un xiquet extrem, integrista, radical i adoctrinat per terroristes.
Què en pensen de nosaltres a Síria? I als altres països de la zona? I a l’Àfrica? Què en pensen a l’Àfrica? Oblidem escoltar, entendre i ficar-nos al lloc dels altres. Hi ha alguna cosa més esencial en l’educació? Ens eduquem amb el cinisme continu d’aquell que vol fer negoci tan sols en una direcció i ometem que la insolència bé pot anar cap als dos sentits. Dos carrils, amb un tràfic intens, on l’errada d’uns pocs conductors pot provocar una col·lisió de grans dimensions.

Imatge portada: Ignacio Sanz / Foter.com / CC BY-SA

Deixa un comentari