Per què vull dedicar-me a l’educació

Donar suport als centres educatius mitjançant l’aplicació del Project Management és una idea que he estat reflexionant durant l’últim any i mig. No ha estat un camí fàcil, però després de moltes converses amb professionals de l’ensenyament i l’experiència de treball adquirida en l’IES Arabista Ribera, he decidit dedicar els meus esforços i recursos a la millora de l’educació. Tot, combinant-ho amb una altra de les meues passions, la Direcció i Gestió de Projectes.

Allí estava, a les nou de la nit, en una de les sales del Parc Científic de la Universitat de València, en la conversa que es convertiria en el punt d’inflexió que m’ha dut fins a la meua decisió. Tots se n’havien anat ja. Tots llevat de Rafael Lostado i Bojó, director de l’Executive Master in Project Management i jo mateix, que continuàvem enraonant sobre les possibilitats i les millores que podria aportar la Direcció i Gestió de Projectes al funcionament dels centres educatius. Em vaig quedar gratament sorprés de la seua reacció arran d’una pregunta, relacionada amb el tema, que li havia fet moments abans i he de confessar que vaig rebre amb gran satisfacció l’oportunitat de conéixer el que pensava sobre una qüestió que em rondava pel cap des de feia un temps.
Per fi havia pres la decisióAquella nit de 29 de novembre de 2012, l’última de les XXX Jornades Presencials de l’Executive Master in Project Management, em va servir per decidir-me definitivament a encetar un nou camí professional. El fet que una persona com Rafael Lostado, Doctor en Economia i professor titular d’Economia Aplicada en la UV, amb una extensa carrera professional i una important participació en molts grups i associacions relacionades amb el Project Management, em traslladara un punt de vista coincident en gran part amb el que jo ja pensava va ser l’empenta decisiva. Quedàrem a seguir parlant-ho més avant, en haver avançat els meus estudis de postgrau i tenir així una major visió i coneixement sobre l’administració de projectes. Buscaríem la possibilitat de realitzar unes pràctiques en algun centre educatiu i poder fer un estudi d’aplicació de la Direcció i Gestió de Projectes en aquest àmbit. Després d’acompanyar-lo al seu cotxe, per tal d’ajudar-lo a carregar la gran quantitat de Projectes Fi de Màster que ens havia dut perquè els poguérem fullejar, ens acomiadàrem i vaig tornar cap a casa il·lusionat i amb moltíssimes ganes de contar-li-ho tot a la meua parella.

Què puc fer?

Com podeu vore en la barra lateral de la web, sóc Enginyer de Camins, Canals i Ports i una de les principals raons per les quals em vaig decidir a cursar aquests estudis va ser la gran orientació social de l’enginyeria civil. Vertebrar el territori, dissenyar i construir infraestructures necessàries per al desenvolupament de la societat, planificar, millorar i crear nous serveis urbans, xarxes de transports, etc. I vos he de confessar que m’agrada amb deliri i que he gaudit els sis anys que m’he dedicat a dur endavant diferents obres i construccions, però com gran part de les coses en aquesta vida res és perfecte. A mesura que avançaven els anys he viscut situacions que m’han fet sentir realment incòmode. En molts moments tot pren un caire insignificant davant del que més importa a gairebé tots els que estàvem immersos en aquest món, els diners i les decisions polítiques.
Per tot açò, sempre he envejat la situació de ma mare i la meua dona. Ambdues són professores de secundària i ambdues tenen la sort de poder dedicar-se a l’educació, en aquest cas de caire públic. L’educació és, junt amb la sanitat, la parcel·la més important dins del sistema social i ser-hi partícip és realment agradable. Almenys, així ho senten elles i així m’ho han tramés, ma mare des de ben menut i la meua dona des de fa gairebé set anys. Però tot i que estan ben contentes amb la seua feina, també estan molt preocupades pels problemes i la situació que travessa l’ensenyament, influenciat per un entorn polític que està ben allunyat del consens indispensable per poder abastar l’estabilitat necessària i millorar una parcel·la que, en altres països, està sota la tutela d’un pacte d’estat irrefutable.
Ja ho tinc clar!Així doncs, crec que he encertat emprenent aquesta nova aventura. La meua intenció és ajudar a millorar la situació de l’educació mitjançant l’aplicació del Project Management i, després de fer un estudi d’aplicació a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, estic convençut dels beneficis que aportaria al funcionament dels centres educatius. L’objectiu és millorar la marxa d’aquestes institucions, les quals tenen suficient autonomia com per a poder perfeccionar i refinar el seu funcionament encara que s’hagen d’ajustar a les resolucions de l’administració.
És innegable —i aquesta és l’opinió generalitzada de gran part dels professionals de l’ensenyament— que sense dedicar suficients recursos econòmics i humans és gairebé impossible aconseguir una educació de qualitat, però també és innegable que l’actual funcionament dels centres no ajuda a optimitzar aquests recursos. No em malinterpreteu. No estic dient que no són necessaris. El que tracte d’explicar és que no ens podem permetre el luxe de perdre part d’eixos recursos en qüestions no directament relacionades amb l’ensenyament: pèrdues de temps i descoordinació del personal per una mala planificació dels processos, despeses excessives en els serveis de recolzament (llum, manteniments, material, etc.) per la manca d’una planificació de costs i adquisicions adequades, un sistema de comunicació poc eficient… Podria esmentar més raons, però tot açò ja ho parlarem més avant, en altres articles del blog.

“…no ens podem permetre el luxe de perdre part d’eixos recursos en qüestions no directament relacionades
amb l’ensenyament…”

No es tracta de generar estalvis, l’educació no és un negoci. Es tracta d’intentar aprofitar la major part dels recursos possibles i invertir-los en allò que realment importa, en llibres, en recursos TIC, en formació del professorat, en ajudes a qui més ho necessite… en definitiva, en l’educació de l’alumnat. A més a més, ja que estem parlant d’aportacions de caire públic, no penseu que hauria de ser una condició totalment innegociable que la major part possible d’aquestes aportacions es reinvertiren en la societat? Jo hi estic convençut. Com també estic convençut que és d’una gran honestedat i integritat tractar d’aconseguir-ho i que seria un exemple per als alumnes i per a la societat en general. Probablement aquest és un dels punts de partida per tal de recuperar el prestigi social que, sota el meu punt de vista injustament, han perdut els professionals de la docència.
Per totes aquestes raons, he decidit dedicar-me a l’educació. I he decidit fer-ho donant suport als centres educatius en un camp que, generalment, no acaba de dominar el personal d’aquestes institucions, i que malgrat tots els seus esforços, difícilment arriba a un òptim adequat. Espere poder donar-los suport, ajudant-los a instaurar una manera de funcionar adequada, amb l’objectiu que nodrisca la institució en el futur i que siga totalment adaptable als possibles canvis de situació o d’interessats: un pacte d’estat per al centre!

Comments

  • Bravo! No pot haver millor declaració d’intencions! En necessitem uns quants, d’Andreus Ahullanes…

    Pau7 gener 2014
    • Andreu Ahullana Santamaria

      Gràcies! Estic convençut dels beneficis que en pot treure l’educació. Comentaris com aquest m’animen a continuar endavant!

      Andreu Ahullana Santamaria7 gener 2014
  • He vist la teua web i em sembla magnífica!
    Veig que hi ha molt que llegir. Ho aniré fent a poc a poc. La primera impressió que em fa és que ets un vertader apassionat pel món de l´educació i que tot el que dius és producte de moltes hores de reflexió.
    J.V. Aznar (IES Rei En Jaume – Alzira)

    Josep-Vicent Aznar11 gener 2014
    • Andreu Ahullana Santamaria

      Moltes gràcies! M’alegra que t’agrade. Efectivament, darrere de la pàgina web i del seu contingut hi ha un munt de temps de reflexions, intercanvi d’opinions amb totes les parts involucrades en l’àmbit de l’educació i també de recollida de consells i indicacions de persones reconegudes en diferents àmbits professionals. Periòdicament aniré penjant articles al blog. Espere continuar despertant el teu interés amb el que afegiré a la web.

      Andreu Ahullana Santamaria12 gener 2014
  • Pense que la barreja d’il·lusió, preparació, treball i honestedat que tens són un bon començament oer a encetar un camí i contagiar-nos a la resta. Hem de veure la manera de com involucrar-nos en el teu projecte per a poder optimitzar esforços i recursos ja que no hi ha prou amb tota la passió i l’esforç diari que ens suposa la nostra professió, que tant amera la nostra vida personal. Gràcies Andreu per creure en la construcció d’un futur millor amb l’educació.

    Empar Bria12 gener 2014
    • Andreu Ahullana Santamaria

      Gràcies a tu per interessar-te pel meu treball. Espere poder transmetre-vos tota eixa il·lusió i convenciment per a animar-vos a fer un esforç més dels molts que ja feu al vostre dia a dia i aconseguir tots junts millorar l’educació. Estic convençut dels beneficis del meu projecte i confie a poder donar-vos el meu suport per abastar l’objectiu.

      Andreu Ahullana Santamaria12 gener 2014

Deixa un comentari