Educació i creativitat

Innovació i creativitat han d’anar lligades a l’educació. Els centres educatius han d’ésser capaços d’adoptar canvis per a adaptar-se al desenvolupament social. I si bé, allò ideal seria que aquesta adaptació estiguera recolzada, o es fera d’acord amb allò estipulat per les lleis educatives, hem de tenir en compte els grans beneficis que poden obtenir els diferents grups d’interés i l’entorn d’aquestes institucions si aquestes s’obrin a noves possibilitats.

M’agradaria en aquesta entrada compartir amb vosaltres un vídeo que vaig tindre el gust de visionar durant el pròleg a la gestió àgil de projectes, dins del mòdul de Metodologies Àgils de l’Executive Master in Project Management de l’UV. Concretament, formava part d’una presentació sobre pensament disruptiu, creativitat i innovació que em va paréixer realment interessant i que es va convertir en la introducció d’una nova manera de gestionar projectes que desconeixia. Acostumat com estava a treballar amb la gestió de projectes tradicional on tot es defineix des del principi, amb un pla detallat, un excés de burocràcia, uns contractes molt estrictes i on generalment sofríem un acusat desequilibri entre puntes de treball, la gran funcionalitat i utilitat de les metodologies àgils junt amb els avantatges que suposa l’autoorganització de l’equip de treball, em van causar un impacte molt positiu.
Conceptes com innovació, creativitat, pensament disruptiu, hibridació i visual thinking, íntimament lligats a aquesta manera de gestionar projectes, estan instaurant-se a poc a poc en la mentalitat col·lectiva i, personalment, crec que han arribat per a tenir un paper molt important en el desenvolupament de la societat. En el vídeo, Sir Ken Robinson, Doctor en educació per la Universitat de Londres, ens parla de la importància de la creativitat davant de la por al risc i el fracàs, alimentada per l’actual sistema educatiu.

La resistència al canvi és un dels principals problemes dels centres educatius i aquest fet es contradiu absolutament amb el desenvolupament de la societat. L’educació ha d’acompanyar aquest desenvolupament i viure el canvi com una oportunitat i no com un risc és importantíssim. Trencar amb allò que està definit i establert és costós i, generalment, allò nou i desconegut genera desconfiança i rebuig, però per poder obrir-nos a nous models i possibilitats ens hem de deixar sorprendre. Si volem trobar noves solucions hem de confiar en la col·laboració de persones de diferents disciplines i amb diferents perspectives: totes les opinions tenen valor. D’aquesta manera podrem trobar nous camins.

Deixa un comentari