X Jornades de direcció de projectes del Valencia Spain Chapter del PMI

El passat 21 de novembre vaig assistir a les X Jornades Valencianes de Direcció de Projectes, organitzades pel Capítol de València del PMI. Enguany, les jornades anaven dedicades a l’element més important d’un projecte: a l’equip de treball, a les persones que possibiliten dur-lo endavant. Al llarg de les diferents sessions, vaig poder conéixer les opinions d’experts sobre les habilitats interpersonals que han de tenir els Project Manager per a facilitar l’èxit dels projectes i sobre gestió d’equips de treball, així com diferents punts de vista sobre el món de la Direcció i Gestió de Projectes. Tot seguit, intentaré descriure-vos allò que vaig trobar més interessant.
públic X Jornades PMI Valencia Spain ChapterEn primer lloc, voldria destacar la gran importància que tots, absolutament tots els ponents (Eva Blanco Peris, Ernesto Gaspar Montañana, Andrés Nieto García, Antonia Ogallar Verjillos, Julio Méndez i Sonsoles Musoles Martínez-Curt) i assistents a les jornades, donaren a la competència comunicativa. Òbviament, per a dur correctament un projecte són necessàries moltes altres habilitats interpersonals: treball en equip, empatia, impacte i influència, desenvolupament de relacions, lideratge, intel·ligència emocional, etc., però el fet que un Director de Projectes dedique més d’un 90% del seu temps a comunicar, parla ben clar del gran valor de la comunicació. I dins d’aquest àmbit, una altra vegada tots, absolutament tots, coincidírem que per a comunicar correctament, primer hem d’analitzar quin tipus d’informació volem llençar i com volem fer-ho, que hem de ser transparents (si amaguem segons quin tipus d’informació, podem despertar suspicàcies i desconfiança), que hem de saber escoltar i, sobretot, que el més important no és allò que nosaltres diem, sinó allò que entenen els receptors, pel que hem de demanar i estar pendents del feedback que ens puguen donar.
En segon lloc, em va paréixer realment interessant poder conéixer l’estructura d’un equip de treball a través de la metodologia de rols de Belbin. La qualitat del resultat d’un equip depén de la qualitat de la interacció entre els seus membres, dels diferents rols existents dins l’equip. Després de molts anys d’investigacions, Belbin va concloure que perquè un equip estiga equilibrat, han de coexistir nou rols diferents, els quals són:
Cervell: creatiu. Resol problemes difícils.
Investigador de Recursos: emprenedor. Busca noves oportunitats.
Coordinador: treu partit a les habilitats del grup.
Impulsor: enèrgic i reptador.
Monitor Avaluador: perspicaç i objectiu.
Cohesionador: cooperador. Evita els enfrontaments.
Implementador: organitzat, eficient, pràctic.
Finalitzador: esmerat, conscienciós.
Especialista: entregat a la seua professió.
No hi ha cap rol més important que un altre i tampoc vol dir que els equips hagen de tindre nou membres, ja que cadascú pot desenvolupar més d’un rol. Tenint en compte açò, mitjançant qüestionaris, es pot arribar a definir l’estructura d’un equip de treball i saber quins són els punts millorables així com que cada membre individual conega, mitjançant una avaluació a 360°, quin és el seu rol.

“…la il·lusió és una força enorme que sense cap mena de dubte juga un paper primordial perquè l’equip puga aconseguir els reptes que els imposa el projecte.”

Finalment, destacaré l’opinió de Sonsoles Musoles Martínez-Curt sobre la diferència entre dirigir projectes en el sector privat i el sector públic. Sonsoles Musoles és Doctora en Medicina i Cirurgia per la UV, Diplomada en Medicina de la Indústria Farmacèutica per la UAB, Màster en Direcció de Projectes per la Universitat Ramon Llull de Barcelona i Project Manager Professional (PMP) acreditada pel Project Management Institute. Té una experiència de més de 20 anys gestionant projectes per a la indústria farmacèutica, en el sector privat, així com diversos projectes de I+D+i en el sector públic. Sonsoles va voler destacar que la principal diferència entre els dos sectors de cara a la realització d’un projecte és la gestió de l’equip, aconseguir una estructura i un sentiment d’equip adequat. Mentre en el sector privat, per motius obvis, tots els membres de l’equip tenen molt clar quines són les seues responsabilitats, quins són els objectius del projecte i que d’aconseguir o no eixos objectius depén la seua vida laboral, en el sector públic tot açò es difumina: aconseguir un vertader equip és molt difícil. Per tant, utilitzar i transmetre il·lusió és, pràcticament, l’única manera de motivar l’equip. I, ben pensat, la il·lusió, saber-se importants per tal de dur endavant un projecte que et motiva i et convenç, és una força enorme que sense cap mena de dubte juga un paper primordial perquè l’equip puga aconseguir els reptes que els imposa el projecte.

Deixa un comentari