La importància de la qualitat

La setmana passada, una vegada llançada la pàgina web i les xarxes socials associades, vaig iniciar la nova fase del projecte que duc entre mans amb les primeres de les moltes visites que hauré de fer a diferents centres educatius per tal de donar a conéixer les meues idees. Encara que havia contactat amb ells mitjançant correu electrònic i estava esperant una resposta per tal d’acostar-me un dia i a una hora que a l’equip directiu no li suposara cap inconvenient atendre’m, vaig decidir que la meua primera visita havia de ser a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent. Ho vaig fer per dues raons. La primera, directament relacionada amb el fet que m’hagueren obert les portes de ca seua per fer l’estudi d’aplicació del Project Management al funcionament dels centres educatius.Logotip Arabista Ribera Després de passar amb ells tres mesos, vaig considerar que havien de ser els primers a sentir el que estic fent. A més a més, volia conéixer la seua opinió i saber com estan funcionant les mesures que havíem ideat i que havien començat a aplicar, paulatinament, al llarg d’aquest curs escolar. Com podreu observar, una raó ben lògica. La segona, s’explica amb els fets que han ocorregut a les instal·lacions del centre i que, feia tan sols uns dies, havien eixit en premsa: els despreniments que han obligat a tancar algunes zones com a mesura de seguretat. Aquesta última raó ja no és tan lògica i podeu pensar que sóc una persona, diríem que, excessivament curiosa. Bé, efectivament, sóc una mica xafarder, però potser si teniu en compte que sóc Enginyer de Camins, Canals i Ports i que, durant el temps que vaig estar amb ells, vaig poder observar les deficiències relacionades amb el que després ha esdevingut notícia, entendreu que la meua xafarderia és, si més no, una mena de defecte professional. Enginyeria i educació tot junt! Què més podia desitjar?
El dimarts, després de revisar el correu i realitzar algunes tasques pendents, vaig apagar l’ordinador i, després d’alçar el meu fill i deixar-lo en l’escoleta, em vaig dirigir cap a l’IES. En arribar, a banda de les zones on ja sabia que hi havia problemes amb esquerdes, em vaig trobar que havien acotat una de les àrees habitualment més concorregudes del pati i, segons em comentaren, el problema s’havia generalitzat en tots els edificis. Les esquerdes que havia conegut durant la meua estada al centre, coincidien en tipologia en tres punts determinats del pati interior del centre i potser, poden explicar-se en el fet que en eixos punts concrets, coincideixen dos materials diferents (formigó i rajola caravista), lligats completament entre si per bigues d’acer, el que acota completament la independència de moviments.

“… la gestió de la qualitat no ha estat correcta del tot i per això s’ha arribat a aquesta situació.”

És plausible doncs, que en assentar el terreny i com que el mur de formigó i el de rajola caravista no ho estan fent de la mateixa manera perquè la càrrega que traslladen sobre el terreny és diferent, aquesta manca d’independència de moviments provoque esquerdes en el material més dèbil, en aquest cas, la rajola caravista. A més a més, tenint en compte que l’actual construcció s’ha fet damunt de l’institut vell, el problema encara és major, ja que el moviment, en enderrocar primer els edificis vells i descarregar el terreny, per a posteriorment tornar a carregar-lo amb la construcció actual, s’incrementa. Una vegada comentat açò anterior, no voldria que ho agafàreu com a una veritat absoluta. Els coneixements i l’experiència de sis anys gestionant projectes d’edificis industrials i d’obra civil m’animen a treure la conclusió anterior, però us he de dir que donat el meu desconeixement absolut dels documents del projecte i l’execució de l’obra, entrar a fer disquisicions sobre les causes del problema, potser és massa aventurat. Això sí, una vegada vist que el problema s’ha estés a altres punts, amb característiques estructurals diferents i que, per tant, ja no es tracta d’un problema puntual, el que sí que m’agradaria és deixar palés que, sota la meua opinió, la gestió de la qualitat, tant en la fase de disseny com en la fase d’obra, no ha estat correcta del tot i per això s’ha arribat a aquesta situació.

“La gestió de la qualitat pretén aconseguir que el projecte complisca tots els requisits i expectatives per les quals s’ha decidit emprendre’l.”

La gestió de la qualitat pretén aconseguir que el projecte complisca tots els requisits i expectatives per les quals s’ha decidit emprendre’l. La finalitat última és que el projecte i el producte siguen “fitness for use”, és a dir, idonis per al seu ús: el resultat ha de satisfer necessitats i expectatives reals. Si tenim en compte que un dels requisits principals, que els edificis es puguen utilitzar adequadament i, a més a més, amb les condicions de seguretat adequades, no s’ha acomplit, podem afirmar que la gestió de la qualitat no ha sigut l’adequada. Un dels enfocaments moderns de la qualitat estableix que aquesta ha de ser aconseguida mitjançant planificació i disseny, no mitjançant inspecció. El cost de previndre errors és generalment molt menor que el cost de corregir-los quan són detectats per una inspecció. I en aquest cas, encara és pitjor, ja que els defectes no s’han detectat mitjançant inspecció, sinó que han arribat al client: són costos per absència de qualitat, costos ocorreguts després del projecte per culpa d’errades i defectes.
La gestió de la qualitat d’un projecte inclou els processos de planificar la qualitat, realitzar l’assegurament de la qualitat i realitzar el control de la qualitat. El QC (Quality Control) implica supervisar els resultats específics del projecte: mesura i verifica que estan complets i correctament finalitzats. El QA (Quality Assurance) és el procés d’auditar sistemàticament el grau de compliment dels requisits de qualitat, assegura que el projecte utilitze tots els processos necessaris per a acomplir amb aquestos requisits. En els projectes d’obra, l’assegurament de la qualitat pren molta importància enfront del control de la qualitat, ja que no podem esperar que el producte estiga finalitzat per a controlar si és adequat o no. Us imagineu els costos que implicaria enderrocar un pont i tornar-lo a fer si en fer la prova de càrrega no acomplim els requisits adequats per obrir-lo al trànsit i com a solució l’únic que podem fer és refer el pont? Per tant, aplicar sistemàticament les activitats planificades relatives a qualitat al llarg de les fases de disseny i construcció és una qüestió capital.

Gestió qualitat segons el PMBOK

Arribats a aquest punt, m’agradaria traslladar el que estic comentant-vos als projectes que es duen a terme en l’àmbit educatiu. El procés d’assegurament de la qualitat té moltíssima importància i hem de fomentar aquesta idea per gestionar d’una manera més adequada els projectes. No podem esperar a acabar un entregable per a controlar la seua qualitat, ja que els encarregats de dur endavant el projecte tenen un temps molt limitat per a dedicar-li (el 67% del seu horari laboral el dediquen a tasques directament relacionades amb la docència i de la resta, gran part les han de dedicar a preparar classes, exàmens, etc.). Açò anterior, amb les característiques de funcionament dels centres educatius, que provoquen que l’aprovació de gran part de les qüestions vaja lligada al vist-i-plau de diferents òrgans de govern, provoca que siga realment complicat tornar a realitzar els entregables una altra vegada en el cas que no complisquen amb els estàndards i mètriques. A més a més, hem de pensar que cada curs escolar que passe sense fer les coses de la millor manera possible suposa que un gran nombre d’alumnes perdran l’oportunitat d’aprofitar les activitats i el nou funcionament del centre.
Per descomptat, hem de dur un control de qualitat per a supervisar els resultats de l’execució de les activitats i obtindre mesures per a alimentar el procés d’assegurament, però és l’assegurament el que ens proporciona un paraigües per a una altra activitat importantíssima de la qualitat: la millora contínua dels processos, que proporciona un mètode i un mitjà per a millorar iterativament i metòdicament tots els processos del centre educatiu, reduir les activitats inútils, les que no agreguen valor i permetre que els processos operen a un major nivell d’eficàcia i d’eficiència.

Deixa un comentari