Conversa de café (Segona part)

Seguim amb aquest post la sèrie d’articles que vaig iniciar fa un parell de setmanes amb l’article Conversa de café, on intente resoldre alguns dubtes i qüestions que m’han traslladat diferents professionals de la docència al voltant dels meus projectes.

Els professors fem moltes hores a casa preparant classes i corregint exàmens. A més a més, també se’ns demana una formació contínua a través de la realització de cursos (idiomes, noves tecnologies, competències bàsiques…). Quantes hores extra haurem de fer per tal d’aplicar el projecte? Quant de temps ha de passar per tal que la millora es faça evident?
Tot açò depén del projecte que vulga dur a terme el centre i, sobretot, del resultat que vulga obtindre. No és el mateix voler instaurar un Pla de Foment Lector amb biblioteques d’aula, la creació de moltes i variades activitats per involucrar altres centres educatius, associacions i organitzacions locals i inclús la creació d’un espai com a sala de lectura a banda de la biblioteca, que voler un Pla de Foment Lector dirigit únicament a activitats internes del centre i sense biblioteques d’aula ni sala de lectura. Per descomptat, també dependrà de la quantitat de membres de l’equip de projecte, ja que no és el mateix treballar amb quatre que amb set persones. Com pots vore, depén de molts factors i no puc assegurar-te ni un temps concret ni una càrrega de treball determinada fins que s’haja planificat el projecte com cal en cada cas.
El que sí que tinc molt clar, és que hem d’arribar a un punt intermig. No pot ser que el centre s’acoble al meu ritme, ja que vosaltres teniu moltes més coses a les quals prestar atenció. És molt més sensat que jo m’acoble al ritme del centre. Això si, com que la nostra relació ha de ser de total i absoluta confiança mútua i tant a mi com al centre ens interessa que la feina es faça el millor possible i que quant menys temps tardem millor, ens haurem d’exigir mútuament. Per tant, buscarem una situació intermitja, sempre tenint en compte els biorritmes del centre.
Una altra cosa que volia comentar-te relacionat amb les retallades: ara mateixa els centres disposen de menys recursos econòmics i no tenim diners suficients. Segurament, aquest és un motiu pel qual serà complicat que et puguen contractar…

“…existeix la possibilitat d’instaurar un pla de gestió de costos i un pla de gestió d’adquisicions que aconseguisca estalvis, per la qual cosa alleugeriríem el cost que supose la meua contractació directa.”

Bé, sobre açò m’agradaria comentar-te un parell de coses. La primera és que un dels àmbits que podem incloure és la gestió econòmica. Amb açò vull dir que si el centre educatiu ho creu adient, existeix la possibilitat d’instaurar un pla de gestió de costos i un pla de gestió d’adquisicions que millore esta gestió i aconseguisca estalvis, per la qual cosa alleugeriríem el cost que supose la meua contractació directa. De fet, durant la meua estada a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, aconseguírem millores i estalvis significatius per a l’estada tan curta que vaig estar amb ells. D’altra banda, la meua intenció és facturar en períodes curts de temps, per afavorir que si, passat un temps, el centre educatiu no està content amb la meua feina, es puga tallar la relació sense que supose cap problema d’indefinició de quantitats endeutades en relació al cost d’un projecte sencer que puga allargar-se molt en el temps.
La segona és que també existeix la via formació, ja siga per via pròpia del centre o bé pel CEFIRE. Aquesta via ja l’he encetada i actualment estic tenint la meua primera experiència com a formador a Benissa, en el taller formatiu “Excel·lència i equitat: una realitat possible”, organitzat per Enxarxa’t, la Xarxa de Centres Educatius Valencians de Qualitat, i he contactat també amb Toni Pérez, director del CEFIRE de Xàtiva, per a futurs cursos el proper any acadèmic. A més a més, he començat ja a intentar contactar amb els CEFIRES de Torrent, de València i de Xest –corresponent als cicles formatius.

Aula institut

El projecte de millora de gestió d’un centre educatiu que has elaborat és com la implantació d’un model de qualitat, no? Conec alguns companys que han estat implantant models de qualitat al seu centre i opinen que tot és burocràcia, que troben que l’únic que provoca és un excés de paperassa.
Encara que el llenguatge és semblant i alguns conceptes se solapen -en algunes ocasions els projectes i les operacions se superposen i són difícils de diferenciar-, el meu projecte de millora de la gestió d’un centre educatiu no és igual a la implantació d’un model de qualitat. Ambdues idees són complementàries i, per exemple, es pot implantar un model de qualitat amb la realització d’un projecte, un esforç temporal per mitjà del qual obtindríem un resultat únic i durador. La finalitat d’un projecte és aconseguir uns determinats objectius i després concloure, mentre que en les operacions -els processos d’un model de qualitat, per exemple- el treball continua adaptant-se a les noves demandes del centre educatiu.

“…la qualitat no ha de ser una meta en ella mateixa, la finalitat última és assegurar i millorar l’aprenentatge i preparació de l’alumnat.”

Pel que fa a l’afirmació que un model de qualitat és burocràcia, no estic d’acord, però he d’admetre que si el model no s’implanta de manera adequada, aquesta sensació pot estar més o menys justificada. El primer que hem de tenir en compte, és que la qualitat no ha de ser una meta en ella mateixa, la finalitat última és assegurar i millorar l’aprenentatge i preparació de l’alumnat. Un model de qualitat ha de ser una ferramenta que ens servisca per aconseguir açò últim: no s’ha d’implementar per moda o simplement perquè es busque un certificat. Si a més a més, es deixen de costat altres obligacions del centre per donar-li prioritat a la implantació del model i el personal està desinformat, em pareix perfectament normal que la sensació de gran part del professorat siga negativa.
Tornant als meus projectes, aquests segueixen un estàndard de Direcció i Gestió de Projectes que en cap cas és una norma. Els processos s’adaptaran al que es busque i junt a l’equip de projecte format per membres de l’equip educatiu decidirem quins processos es descarten, quins s’utilitzen i com s’adapten. Trobe que és importantíssim que, com que s’ha de fer un esforç per a crear la documentació necessària, aquesta documentació s’adapte de la millor manera possible a les obligacions burocràtiques ja existents en el centre, de manera que el que obtinguem puga utilitzar-se, per exemple, en part de les relacions amb l’administració.
Quina diferència hi ha entre aplicar el teu projecte i formar part de la xarxa de centres de qualitat educativa de Conselleria? Està relacionat o no té res a veure?
Segons pots llegir en la web de la Conselleria d’Educació, la Xarxa de Centres de Qualitat Educativa de Conselleria és la formada per centres educatius no universitaris que han implantat models de gestió de qualitat reconeguts en l’àmbit europeu, com són la Norma ISO 9001 i el model EFQM. Com ja t’he comentat, el meu projecte de millora de la gestió d’un centre educatiu no és igual a la implantació d’un model de qualitat, per la qual cosa aplicar el projecte que jo tinc en ment no significa que formes part de la xarxa. Ara bé, com que són complementaris, es pot implantar un model de qualitat amb la realització d’un projecte.
Així que, cas que al centre educatiu li interesse, planificaríem el projecte per tal que el seu resultat siga tenir implantat un model de qualitat.

Deixa un comentari